UNITAT 1 :L'activitat econòmica
ÍNDEX
1.Necessitats humanes i béns econòmics.
1 . 1 . L' economia.
1.2. Els béns econòmics.
1.3. La producció de béns al llarg de la història.
2. Els factors de producció i els sectors econòmics.
2.1. Els factors de producció.
2.2. Els sectors econòmics
3. Els agents econòmics i el món laboral.
3. 1. Els agents econòmics.
3.2. El món laboral.
3.3. El problema de l’atur.
3.4. El sector públic.
4. Sistemes econòmics.
4.1. L’economia de mercat.
4.2. L’economia centralitzada.
4 .3. El sistema mixt.
5. Indicadors econòmics i socials.
5.1. Els indicadors econòmics.
5.2. Els indicadors socials.
RESUM
1.Necessitats humanes i béns econòmics.
1.1 L’economia
L’economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de satisfer
les seves nesessitats. Com els éssers humans cooperen l’hora de produir i intercanviar
béns i serveis.
1.2Els béns econòmics
Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden
comprar o produir. Hi ha béns llieures, que són il.limitatas o mols abundats ,
com el sol i l’aire que tenen una utilitat esctrictament econòmica.
1.3. La producció de béns al llarg de la història.
Lentament, l'ésser humà va millorar les seves tècniques de producció
fins al punt d'obtenir excedents, és a dir , quantitats de productes superiors a
les que podia consumir. Necessària la fabricació d'eines més complexes;
a més, també van aparèixer els artesans,que fabricaven estris per intercanviar-los amb
altres membres de la comunitat. Les seves activitats de centraven en la cava ,la pesca
Fabricaven eines rudimentàries de pèrdua,d'os i de fusta.
2 Els factors de producció i els sectors econòmics.
2.1. Els factors de producció.
Els recursos naturals. Per produir molts béns són necessàries les matèries primeres
que ofereix la natura:els minerals,els boscos, l'aigua,la terra,etc.
Hi ha dos recursos naturals:els renovables i els no renovables;cal no escoltar
en excés aquest darrer tipus de recursos.
2.2. Els sectors econòmics
La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics.
Sector primari: totes les activitats econòmiques relacionades amb
l'extracció de béns i recursos del medi. físic: agricultura, ramaderia, explotació
forestal,pesca i mineria.
sector secundari: El sector secundari comprèn la indústria,l'artesania,
la producció d'energia i la construcció.
sector terciari: Els serveis i aplega activitats tan diverses com el comerç ,
els transports,les comunicacions,les finances,el turisme , l'hostaleria,la sanitat,
l'ensenyament, l'administració pública,ets.Aquestes activitats tenen en comú que
no produeixen béns i objectes visibles, sino serveis per a les persones i per a les empreses.
3 Els agents econòmics i el món laboral.
3. 1. Els agents econòmics
Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteix en
la producció,la distribució i la consum.Hi ha tres tipus d'agents:les famílies,
les empreses i l'Estat.
3.2. El món laboral
El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball.
La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i del sector públic ,
que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats. L'estat intervé
en el mercat laboral per tal de regular-la mitjançant lleis i normatives.
El mercat laboral és força rígid , és a dir ,no crea nous llocs de treball
de manera accelerada o il·limitada.
3.3. El problema de l’atur
La pèrdua de la feina O la impossibilitat de trobar-ne és un dels problemes
econòmics i socials més importants a tots els països. L'atur afecta principalment
col·lectius com els joves sense experiència laboral,les dones i les persones
més grans de 45 anys.
3.4. El sector públic
Les funcions del sector públic tenen una gran importància a l'activitat
econòmica per exemple :Estableix la normativa, Presta serveis
públics,Promou l'activitat econòmica,Atorga subvencions.
4 Sistemes econòmics.
4.1. L’economia de mercat
El sistema capitalista o l’economia de mercat és, amb variacions ,
el sistema més estès actualment.
Característiques
1-Propietat privada dels mitjans de producció.
2-L’Estat té una intervenció nul·la o molt limitada en els afers econòmics.
3-Protagonisme del lliure mercat.Les lleis de l’oferta i la demanda
regulen la producció i els preus.
4- L’obtenció del màxim benefici és l’objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2. L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final de
la Segona Guerra Mundial.
Aquest sistema es caracteritza per
• L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
• La propietat privada és molt reduïda o esta completament abolida.
4 .3. El sistema mixt
Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest
model canvia entre uns países i uns altres en funció del nivell d'intervenció de
l'Estat en l'economia.
En general, a la majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper economic
, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament
del mercat i la política laboral i social.
5. Indicadors econòmics i socials.
5.1. Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur
de l'economia d'un país.
• Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis
produïts durant un any en un país.
• Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i
serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada
pels estrangers presents al país i s'hi ha su-mat la part generada pels ciutadans
del país a l'estranger.
• Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren
els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida.
• Inflació. És l'augment dels preus dels productes.
• Dèficit públic. És l'excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.
• Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.
5.2. Els indicadors socials
Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que
tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions
reals de riquesa o pobresa d'un país.
Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida,
l'índex d'escolarització la taxa d'alfabetització, el nombre de metges i
llits d'hospital per cada 1.000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca.
